Com detectar un DÈFICIT D'ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT A L'AULA (TDAH)?
Breu explicació del transtorn
La hiperactivitat és un transtorn que és caracteritza per tres aspectes: hiperactivitat, impulsivitat, i per sobre de tot falta d'atenció.
Es calcula que un 5% de la població en edat escolar pateix el dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat. La prevalència és: 1 nena per cada 5 nens. Per fer el diagnòstic d'una forma diferencial s'ha de descartar el retard mental, el comportament negativista, transtorns psicòtics i d'altres transtorns (com per exemple transtorns de l'estat de l'ànim).
Com detectar un possible TDAH?
Una de les preocupacions de qualsevol pare o professor és saber si aquell nen/fill tan mogut que té a l'aula o a casa és hiperactiu o només és això; un nen nerviós i mogut. El primer que hem de fer és no centrar tota la nostra atenció en la inquietud motriu i avaluar altres aspectes del seu comportament que poden ser molt importants.
Així hauríem d'observar si aquell nen/a fa:
Falta d'atenció molts dels següents símptomes (mínim 6 mesos):
No para atenció a classe a les instruccions.
No para atenció en les seves tasques escolars o lúdiques.
Sembla que no escolta quan li parles directament.
No segueix les instruccions o no acaba les seves tasques.
Té moltes dificultats per organitzar-se la feina.
No li agrada fer gaire esforç, i per tant deixa les tasques més complicades.
Perd objectes freqüentment.
Es distreu amb una mosca
Hiperactivitat - Impulsivitat molts dels següents símptomes (mínim 6 mesos):
Mou molt les mans o els peus o no para al seu seient.
Moltes vegades s'aixeca del seu seient innecessàriament.
Corre o salta fora de lloc i excessivament.
Té dificultats per jugar a jocs tranquils.
Sembla que tingui un motor, mai para quiet.
Parla massa.
Et respon abans que acabis les preguntes
No pot respectar els torns.
Interromp les activitats dels altres.
Hem de tenir en compte que aquests símptomes s'han de donar:
En dos o més ambients diferents.
Estaven presents abans dels 7 anys de vida
Ha d'estar clarament deteriorada la vida acadèmica i social.
Què fer?
Si creieu tenir un alumne o un fill que s'ajusti a aquestes característiques i no estigui diagnosticat, no dubteu en posar-vos en contacte amb el departament d'orientació de l'escola per fer un diagnostic i poder derivar el cas als serveis de neurologia i iniciar el tractament.
Si teniu un alumne amb TDAH podeu recomanar a la família el centre ADANA (veure direcció web al final de l'article)
Com actuar a l'aula?
El primer que hem de fer amb un alumne amb TDAH és anar a l'hipermercat a comprar 50 quilos de paciència. Amb crits, o emprenyant-nos l'únic que aconseguirem és que l'alumne estigui en més tensió i per tant que baixi la seva capacitat atencional. A més hem de tenir en compte que l'alumne no fa tot el fa per molestar si no perquè no ho pot evitar. Hem de fer les correcions a prop seu amb veu ferma i segura però sense cridar ni culpabilitzar: els nens amb TDAH acostumen a tenir una autoestima molt baixa
Hem de ser conscients que el principal problema del TDAH és la manca d'atenció per tant és tan inútil com contraproduent posar feines massa llargues o complicades. Les tasques han de ser el més semblant posssible de les de la resta de la classe tenint en compte que: el temps d'atenció és més limitat i quan més elements dispersadors d'atenció hi hagi a la tasca, més possibilitats que l'alumne es perdi. Per tant les tasques escolars han de ser breus, clares i molt pautades. És millor explicar les tasques poc a poc i anar pas a pas en petites fraccions, ja sabem que si proposem una tasca massa llarga (o igual que la de la resta de l'aula) o complicada, les possibilitats d'abandonament o d'execució dolenta augmenten, i a més haurem d'enfadar-nos més amb ell.
Els nens amb TDAH sempre reben totes les bronques: a casa, a l'escola, a l'equip de futbol... Mirem de culpabilitzar-los més del que ja ho estan. Amb ells (igual que amb qualsevol altre nen) funciona millor un molt bé per una coseta feta a mitges que no una reprimenda.
Xavier Portal Torices- Psicòleg
FONTS:
DSM-IV Manual Diagnóstico y Estadístico de los Transtornos Mentales (Ed Masson)
Manual de Hiperactivitad infantil
Psicopatologia Infantil (Ed Martínez Roca)
