www.portalamat.info
La
Declaración de los derechos de Virgina (1776)
La
Declaració dels drets de Virginia són un magnífic mirall de la situació
polític - social, no només als Estats Units sinó també a bona part
d’Europa, a les darreres dècades del segle XVIII. Tot i que la situació a
les tretze colònies americanes no era la mateixa que a la França
pre-revolucionària, el cert és que van ser tant les idees de la Il·lustració,
del liberalisme, així com la incipient revolució industrial les
causes desencadenants de ambdues
revolucions.
Les colònies americanes tenien una enorme dependència política i econòmica
de la Gran Bretanya. Això, comportava l’endarreriment comercial i industrial
i la dependència de l’antic règim, un règim on els privilegis de
l’aristocràcia contrastaven amb el protagonisme econòmic i social adquirit
per la burgesia, per altra part exclosa del poder. Simultàniament la influència
de les idees de la Il·lustració entre la burgesia anava augmentant Aquesta
situació, que també es donava a Europa, tenia però un punt diferencial a les
colònies americanes: la distància. L’Atlàntic dificultava el control de la
situació a la monarquia britànica, i va afavorir la revolució americana, amb
el doble objectiu d’aconseguir la independència política, però també
d’establir un nou marc polític inspirat en la Il·lustració i el
liberalisme.
Una de les idees de la Il·lustració que queda més ben reflectida en la
Declaració dels Drets de Virginia, és la lluita contra la divisió
estamental de la societat que l’antic règim volia perpetuar. Això ho
podem comprovar per exemple en l’article 1 “Todos los hombres son por
naturaleza libres e independientes, (...) los medios de adquirir propiedad y de
buscar y conseguir la felicidad y la seguridad.” ,
l’article 2 “Todo poder reside en el pueblo(...)”, o l’article
4 “ Ningún hombre o grupo de hombres, tiene derecho a monopolizar o
segregar privilegios o emolumentos de la comunidad(...)”. El govern era del
poble i per tant havia de ser el poble el que triés al seu governant, articles
5, 6 i 7, “(...) los miembros que actuan
como representantes del pueblo deben ser libres; todos los hombres que
tengan evidencia suficiente del común interés tienen derecho al sufragio(...).”
El model d’estat propugnat per la revolució americana era un estat
basat en la divisió de poders, tal com
queda reflectit en l’article 5 “ Los poderes legislativo y ejecutivo
del Estado deben separarse y distinguirse del judicial (...)”. També era un model
sobiranista clarament diferenciat del britànic, “(...) ningún gobierno
separado o independiente del de Virginia puede erigirse o establecerse dentro de
los límites de éste.” (art. 14)
Econòmicament, com ja he avançat, volia ser un referent d’estat fonamentat
en el liberalisme, i això queda palès en els articles 1, 4 i 11
“En las controversias que se refieren a la propiedad y en los litigios entre
hombres, es preferible a cualquier otro el antiguo juicio mediante jurado(...)”
Les idees il·lustrades de igualtat, justícia, i democràcia es
poden veure tambè als articles 1, 2, 8, 9 i 10. De totes maneres el tema
de la igualtat, encara era relatiu, donat que aquesta era només una igualtat i
una justícia per blancs, donada la pressió dels estat del sud, que continuaven
considerant als homes de raça negra com a propietats i que anys més tard
conduiria a la guerra civil.
La religió passava a entendre’s d’una manera més personal i
lliure, tot i que continuava entenent-se com un deure “ la clemència,
l’amor i la caritat cristianes.” (art. 16).
La revolució americana va ser el referent per tota Europa, era la
demostració que la idees de la Il·lustració es podien dur a terme en un estat
modern. L’article 3 justifica el poder del poble per aixecar-se i
lluitar pels seus drets i la seva seguretat “(...) una mayoria de la comunidad
tiene un indudable, inalienable e
inquebrantable derecho a reformarlo, alterarlo o abolirlo en la forma que se
juzgue más conveniente para la seguridad pública.”
D’aquesta manera quedava justificada la revolució americana i alhora i
donava un referent a la resta del món per justificar els aixecaments allà on
les idees de la Il·lustració calaven entre els burgesos. França trigaria poc
a seguir l’exemple.
La idea de la llibertat d’impremta i expressió ja va quedar
reflectida a l’article 12 “ La libertad de imprenta es uno de los
grandes baluartes de la libertad y no puede ser restringida sino por gobiernos
despóticos.” Potser, ara ens hauríem de plantejar si 225 anys més tard el
govern de Bush és despòtic o no per demanar als diaris i les TV censurar part
de la informació al voltant de la guerra d’Afganistan.
També resulta igual de sorprenent aquest drets pel plantejament tan
modern que fa de l’exercit a l’article 13 “(..) los ejércitos
permanentes en tiempo de paz deben evitarse como peligrosos para la libertad
(...)” Unes idees que reflecteixen molt bé el pensament il·lustrat de l’època,
i que vist el que hem pogut veure al llarg de la història, no ha arribat a
penetrar en cap país, tot el contrari que les idees capitalistes i liberals que
encara avui dia són el referent econòmic de la major part del món occidental.
En resum, La Declaració del Drets de Virginia suposen l’entrada filosòfic – política a la història contemporània del Estats Units i en conseqüència de tot el món ja que primer va ser el referent per la revolució francesa i aquesta va ser el punt des del que es van estendre les idees de la Il·lustració tot i la lluita final de la Restauració per tornar a imposar l’antic règim.
