www.portalamat.info
La Carta Atlàntica.
Per
Xavier Portal Torices
La
Carta Atlàntica va sorgir com a conseqüència de la conferència de Terranova,
l’agost de 1941. La conferència de Terranova va ser la primera de les conferències
que les potències aliades va realitzar durant la guerra per tal de coordinar
l’estratègia bèl·lica. Casablanca,
El Caire i Teheran (on es va decidir el desembarcament a Normandia) al 1943,
Jalta (l’última a la que es van trobar Roosevelt, Churchill i Stalin) i
Postdam (després de la derrota alemanya) al 1945.
La
importància d’aquestes reunions radica en que comunistes i capitalistes es
van posar d’acord i van col·laborar activament durant la guerra no només per
tal d’obtenir la victòria al confrontament, sinó per posar les bases de la
postguerra.
En
aquest sentit, La Carta Atlàntica és
un document extremadament genèric i poc concret però que pretenia recollir els
vuits principis comuns als dos països que la van redactar, Gran Bretanya i
Estats Units, amb l’objectiu de buscar un món millor.
- La tria de la forma de govern per part de cada país (3r)
-
El lliure comerç i la lliure circulació marítima (4t i 7é)
- Aspirar al progrés social i econòmic (4t i 5é)
-
Viure en pau i sense pors, dintre de cada país i en les fronteres amb
d’altres.
Tot
i que el Regne Unit i Estats Units tenien una política econòmica capitalista,
el més sorprenent de les conferències aliades és que els soviètics també es
van entendre amb les altres dues superpotències. Així aquesta Carta Atlàntica
l’hem d’entendre com l’embrió de la idea que a la conferència de Teheran
va deixar anar Roosevelt: la creació d’un organisme internacional que assegurés
la pau mundial després de la guerra, és a dir el que seria posteriorment
l’.ONU.
De
totes maneres malgrat la bona declaració d’intencions molts dels punts
de la Carta Atlàntica no es van complir al finalitzar la guerra. En el
punt segon s’afirma que no es desitgen canvis territorials que no es
corresponguin amb la voluntat dels pobles en qüestió: només mirant la situació
d’una Alemanya dividida en dos blocs ja podem comprendre que aquest punt no es
va complir, sense entrar a valorar decisions com la de crear l’estat
d’Israel al 1948, agreujant un conflicte que desgraciadament encara al segle
XXI és actual.
El
punt tercer deia que es deixaria triar la forma de govern
als pobles, quan la realitat a la Alemanya no va ser aquesta, on es van
imposar dues polítiques diferents a l’oest, capitalista i a l’est,
comunista.
Els
punts cinquè, sisè i setè parlaven de viure en pau i llibertat, quan la
realitat és que la 2ª guerra mundial va conduir a una situació de tensió com
la guerra freda de 50 anys del món dividit en dos grans blocs amb amenaces
continues d’enfrontaments.
Així que a mida que van avançar les conferències es va veure que soviètics, britànics i americans es van posar d’acord pels mutus interessos bèl.lics, malgrat les bones intencions de La Carta Atlàntica.
