www.portalamat.info

ARTICLES  D'HISTÒRIA LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE VIRGINIA CAIGUDA DE L'URSS LA CARTA ATLÀNTICA TORNAR A PORTALAMAT

LA REVOLUCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL SEGLE XX NYERROS I CADELLS HISTÒRIA MODERNA DE CATALUNYA
FEIXISME I NAZISME INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA EUROPA 1815-1870

La industrialització a Catalunya 
i a Espanya durant el segle XIX

De Xavier Portal Torices



El procés d’industrialització a l’Estat espanyol durant el segle XIX es pot considerar força més endarrerit que el que podríem trobar a altres estats europeus. De fet fins al 1890 aquest procés industrialitzador es reduïa a la siderúrgia basca i asturiana, i a la indústria tèxtil catalana. 

Catalunya , concentrava el 90% de la indústria tèxtil de l’estat, gràcies al creixement de la inversió del capital fix, de la concentració del procés productiu en fàbriques i de les noves relacions contractuals entre el propietari i la nova classe social sorgida arrel de la industrialització, el proletariat. La incorporació de la filatura al procés productiu i de les millores tecnològiques van ser fonamentals en el desenvolupament de la indústria tèxtil catalana. Amb la caiguda de les colònies espanyoles, de les qual vivia la indústria tèxtil catalana, es va plantejar la necessitat d’obrir el mercat europeu i el mercat interior, però per això la indústria tèxtil catalana necessitava d’importants inversions per aconseguir poder competir amb el mercat europeu (fonamentalment Gran Bretanya que feia productes de més qualitat i més econòmics), però el govern i el capital estatal estaven més centrats en el lliurecanvisme liberal i en la inversió especuladora (recordem la desamortizació) que no pas en la modernització i en la inversió que necessitava tant la indústria d’Espanya. Des de Catalunya políticament s’optava pel proteccionisme, tot i que aquesta postura era potser única a Espanya.

Cap els últims anys del segle XIX la burgesia basca va invertir capital en la fundació d’importants empreses siderúrgiques, el que possibilitaria la creació al 1902 dels Altos Hornos de Vizcaya. Cap a finals del segle XIX aquesta indústria, així com la mineria asturiana i lleonesa de la qual depenien, van patir  la competència de les reconvertides indústries angleses i alemanyes, i per aquest motiu també van apuntar-se al proteccionisme.

Va ser la ja anomenada caiguda de les colònies espanyoles, la que per altra part va repatriar capital espanyol d’Amèrica, així va col.laborar en la fundació dels grans bancs: Hispano-Americano, Español de Crédito.

Tres factors van ser claus per la modernització de la indústria a Espanya a l’inici del segle XX: l’entrada al govern estatal dels nacionalistes catalans que van permetre canviar les decisions lliberals cap a postures més moderades, l’efecte de la primera guerra mundial en la demanda de productes espanyols, i la substitució de les velles fonts d’energia (carbó i petroli) per l’energia hidroelèctrica, instal·lada als rius pirinencs  (afavorint especialment la indústria catalana que deixava de dependre de llast que representava la dependència energètica exterior.