NYERROS I CADELLS

ARTICLES D'HISTÒRIA	LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE VIRGINIA	CAIGUDA DE L'URSS	LA CARTA ATLÀNTICA	TORNAR A PORTALAMAT
	LA REVOLUCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL SEGLE XX	NYERROS I CADELLS	HISTÒRIA MODERNA DE CATALUNYA
	FEIXISME I NAZISME	INDUSTRIALITZACIÓ A CATALUNYA	EUROPA 1815-1870

El llibre de “La Revolta catalana” de J.H.Elliott i el de “Nyerros i Cadells” de X. Torres narren fets de la Història Moderna Catalana, concretament tots dos llibres se centren entre el 1590 (encara que el de l’Elliott comença en el 1598) fins l’any 1640. La forma d’aprofundir en el tema ha estat diferent en cada un dels dos autors. Podem dir que Elliott se centra més en la història política, tot i que ens parla tant de política, com d’economia, com de temes socials, però el fil del llibre es basa en la política. L’autor fa un relat de les circumstàncies que presidiren la irrupció de la revolució catalana, fent èmfasi en tot el procés polític i les relacions diplomàtiques entre l’Estat i el Principat. Xavier Torres treballa més la història social, la seva tasca historiogràfica és més concreta, es centre en un determinat objecte de treball, fa un estudi específic del bandolerisme en aquesta època.

El llibre d’Elliott és més antic que el de Torres. Elliott va escriure la primera edició d’aquest llibre el 1966, fent després una 2ª edició l’any 1989 més ampliada gràcies a nous estudis realitzats. Elliott és un autor estranger i vol veure la situació des d’un punt de vista imparcial. No vol jutjar els fets sinó explicar-los. Vol fer entendre al lector el punt de vista dels dos bàndols. Comenta en el seu pròleg que per fer aquests estudi no posseïa estudis anteriors que li fossin d’utilitat ja que els que hi havia d’autors catalans eren molt nacionalistes i amb un limitat nombre de documents, i per contra els historiadors estrangers escrivien amb pocs coneixements de la situació. Vol ser objectiu i saber interpretar les raons de les dues parts ( el Principat i la Corona) per veure com van actuar i perquè.

El llibre de X. Torres és de 1993. És un autor català i el caire que dóna al seu llibre pot tenir un toc una mica nacionalista. Centra el seu llibre en la situació del Principat, parla poc de la relació amb l’Estat. És molt concret i local, Vic, Lleida, Barcelona... Relata casos molt concrets i nombre molts noms de personatges i nissagues de família de l’època. Va més enllà de la qüestió i aprofundeix en el tema. Al ser posterior a Elliott, té un marge de Bibliografia una mica més ampli. El mateix Elliott és per ell una font bibliogràfica. Al concretar en el tema del bandolerisme, agafa informació d’autors anteriors catalans la majoria que ja han escrit sobre el tema. L’estudi ha anat evolucionant amb el temps, però encara hi ha llacunes.

El llibre d’Elliott és narratiu-descriptiu. L’autor busca amb les fonts aconseguides copsar la realitat dels fets de la història i descriure’ls. Elliott descriu i analitza, vol trencar amb interpretacions estereotipades Per tant ens trobem davant d’un text descriptiu. El llibre de Torres el podríem classificar en un entremig, ja que també descriu la situació però alhora també és interpretatiu. Descriu i explica la història, però també contrastar diferents opinions d’autors i es pronuncia dient per quina d’elles es decanta. Interpreta les diferents opinions i en treu conclusions.

Els dos autos formulen hipòtesi de partença, és a dir es plategen interrogants que volen verificar i comprovar junt amb estudis de les fonts de l’època. De totes maneres aquestes hipòtesis són molt diferents i en el cas de Torres són més concretes i clares. En la introducció del seu llibre concreta el seus interrogants: “¿Per què a Catalunya hom és Nyerro o Cadell”?. També es planteja el perquè de les bandositats. El llibre està enfocat a resoldre aquests interrogants i són les diferents fonts aconseguides les que li proporcionen la informació. Per tant estem davant d’un autor que es planteja uns interrogants que vol estudiar i comprovar. Elliott en el seu pròleg es planteja algunes situacions concretes, però el que realment vol estudiar és la revolució de Catalunya l’any 1640, per poder aprofundir en el tema ha d’estudiar també els anys anteriors per analitzar els antecedents que van portar a la revolució. Per tant d’Elliott diríem que fa un estudi merament descriptiu. S’informa per després poder descriure la situació.

En tots dos llibres, les fonts utilitzades pels autors són nombroses. Hi ha fonts que han utilitzat tots dos, com els Arxius de la Corona d’Aragó, arxius i documents de la biblioteca de Barcelona o material de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Referent a aquest últim, Elliott explica que els notaris portaven llibres diversos, uns per contractes matrimonials, uns altres per estaments, inventaris ...etc i que hi ha molta informació sobre les relacions familiars de l’aristocràcia i de l’alta burgesia catalanes. Per tant per a Elliott no és d’una gran utilitat, però per historiadors socials com Torres, aquesta font és d’una gran riquesa i una bona part de la seva informació la treu d’aquests arxius.

Comparant les fonts que utilitzen cada un d’ells, podem ressaltar que Elliott utilitza arxius estrangers, de França i Gran Bretanya. Referent a Espanya busca en arxius o biblioteques de Madrid, de Valladolid, d’Aragó, de Catalunya... Per contra, Torres , se centra més en arxius, institucions o biblioteques de Catalunya i Aragó. Dins de Catalunya aprofundeix molt en arxius locals com el de Vic, Torelló, Lleida etc. Elliott també utilitza els arxius locals, però no treu d’aquí tanta informació com Torres. Aquest, a part de l’arxiu municipal va també al notarial, al parroquial, al capitular... Amb aquestes fonts podem veure també com Torres és més específic amb el seu tema i un xic nacionalista. De les fonts que utilitza Elliott cal donar una certa importància als diaris i descripcions contemporànies que utilitza. Es val de cartes i diaris personals de gent de l’època. Alguns d’aquests dietaris han estat ja publicats, com el de Pujades, però altres han sortit a llum gràcies a les recerques fetes per Elliott. Per tant són fonts originals que anteriorment no havien estat utilitzades.

En general podem dir que tots dos autors utilitzen informació i documentació ja publicada en l’època. La bibliografia o obres impreses que fan servir és molt extensa, sobretot llibres d’autors contemporanis. Torres utilitza moltes fonts jurídiques, en concret processos civils i criminals. Les fonts eclesiàstiques també són importants, dels arxius parroquials recull molts testaments i altres llibres d’interès. En general però les seves fonts són públiques. Elliott utilitza molt les fonts administratives, com cartes o manuscrits escrits pel Comte-Duc d’Olivares , informes oficials, actes de la ciutat etc. També es val de fonts eclesiàstiques, tot i que ell mateix explica que no els ha utilitzat gaire, els estudiava per veure l’actitud política del clergat. Com ja hem comentat abans també és important els diaris, alguns d’ells són fonts originals. Elliot utilitza fonts públiques la majoria, però també n’utilitza de privades.

Els peus de plana en tots dos llibres són molt extenses i complertes. Anoten tant les fonts d’arxiu emprades com la bibliografia o obres que han fet servir. En algun punt en concret apareix una nota explicativa concreta per acabar d’aclarir el text.

Per finalitzar aquest punt, podem dir que l’obre de Torres és més interdisciplinària, atenta a diversos plantejaments, reuneix característiques de diferents punts de vista. De totes maneres Elliott tot i que dóna un enfoc molt polític a la seva obre, també dóna importància a elements culturals, socials etc.

2 – Aportacions de cada estudi a nivell d’objectius concrets analitzats.

En el llibre d’Elliott podríem parlar d’objectius més generals, l’autor no concreta, tendeix a generalitzar. Parla dels catalans en general sense especificar gaire en personatges concrets. Vol explicar les causes de la Revolució catalana i ho fa de manera global. Explica la situació, les actituds de la societat catalana i dels dirigents de l’Estat i les conseqüències.

Torres és més específic, distingeix problemes particulars dintre d’una problemàtica general. Parla de casos i situacions molt concretes. Hi ha un tema general i poc a poc s’endinsa concretant amb noms, casos, històries que expliquen el perquè de les diferències entre els Nyerros i els Cadells.

El llibre d’Elliott amb el que m’he basat és el de la segona edició de l’any 1989. Respecte a la primera edició de l’any 1966 l’autor ha fet petites correccions i revisions. El llibre de Xavier Torres és de 1993. Per tant entre un i altre llibre (si ens fixem en la primera edició d’Elliott) han passat 27 anys. Per tant la bibliografia que pot aportar Torres serà més completa. Fins i tot el mateix Elliott li serveix de font. Hi ha força llibres escrits entre 1975 i 1986 que aporten a Torres una gran informació que no tenia Elliott . De totes maneres cal remarcar que els camins a seguir , tot i escrivint sobre els mateixos anys, han estat diferents i Elliot no va utilitzar llibres que per Torres eren interessants i viceversa.

Els dos autors han posat al dia la bibliografia, tot i que també es basen en molts escrits antics. Torres és un autor més crític i compara opinions de diferents autors. Reafirma frases o escrits d’autors anteriors, com per exemple d’Elliott, que el nombre varies vegades estant sempre d’acord amb el que ell exposava. També nega afirmacions fetes per altres autors i comenta que anaven errats. De totes maneres, no podem dir que el seu estudi se centri en la crítica , exposa opinions de diferents autors i es pronuncia dient si és correcte o no però principalment el que fa és narrar la situació amb els coneixements adquirits.

Elliott estaria més en el cas de l’autor que recull informació i la intenta matisar o complementar amb més exemples i anàlisi de casos. No és crític, recopila informació i l’exposa de la manera més objectiva possible.

Ja hem comentat abans que l’enfoc que dóna cada autor a la seva obra és diferent. Parlen dels mateixos anys, però Elliott es qüestiona més la part política i Torres la part social concretant en el tema del bandolerisme. Elliott també parla del bandolerisme però d’una manera més generalitzada i no tant específica. Per exemple, tots dos parlen de l’origen dels noms de Nyerros i Cadells. Elliott es queda amb la teoria de que els noms venen de dues famílies aristòcrates enemistades. Una era la del senyor Asèguel (cadells) i l’altre la del senyor d’Anyer (nyerros). Torres amplia molt més en el tema i explica diverses teories i fins i tot una llegenda, però ratifica la teoria d’Elliott dient que venia de dues nissagues nobiliàries particulars i especifica els mateixos noms. Tots dos també parlen de la persecució als bandolers i dels privilegis que tenien els nobles encara que molts d’ells fossin bandolers. Elliott explica la situació, però Torres especifica en casos concrets de bandolers nobles com el cas d’Alentorn, aprofundeix en la seva figura com a bandoler que estava a les Corts i estudia les seves actituds. En el cas d’Alentorn, tots dos es qüestionen si la seva actitud era una venjança particular o era el cap d’un moviment més ampli. En aquest punt tot i que Torres ens dóna més informació, la qüestió segueix quedant a l’aire, podríem parlar d’una llacuna que encara no s’ha clarificat. Com a exemple també podem dir que Elliott escriu que “Nyerros i Cadells feien mans i mànigues per aconseguir que llurs partidaris fossin elegits per a l’administració judicial”. Ho comenta en general, Torres explica casos concrets de jutges i bandolers que es trobaven en aquesta situació.

Per contra en el llibre d’Elliott surten molts punts que Torres ni nomena. Un punt molt diferenciat és que Torres parla molt poc de la relació del l’Estat amb el Principat. Elliott és molt més extens en varietat de temes. Toca temes polítics, econòmics, socials, encara que el tema central sigui el polític. Fa un relat de la situació general de l’època.

En els debats historiogràfics podem trobar opinions de diferents autors sobre les causes de la Revolució, el perquè de la crisi, com va néixer el bandolerisme i altres qüestions de l’època que encara avui en dia són tema de debat.

En els debats surten també opinions dels autors que estem estudiant i els compara amb comentaris d’altres escriptors. Per exemple l’escriptora E. Serra parla de la revolta catalana com una crisi del sistema feudal, la crisi de la noblesa catalana va ser deguda a la dissociació respecte a la corona. Va ser una crisi de tipus jurisdiccional i polític. L’absolutisme centralitzat provoca desajustos en la noblesa com a classe política i dominant. Aquest tema ja l’havia plantejat Elliott quan deia que la crisi de la noblesa era deguda a la manca de “mercedes” reials i de la pèrdua del sentit polític i posicions econòmiques. Per tant seguim trobant autors posteriors que ratifiquen les teories d’Elliott. Torres també reforça la teoria que tenia Elliott sobre la noblesa quan diu que la feblesa i retrocés de la noblesa catalana i la guerra pels excedents de la decadència son causes del bandolerisme.

En els debats sobre el bandolerisme X. Torres té un paper rellevant. En general es parla que el bandolerisme va ser important a les zones de muntanya. Torres especifica que no va ser un fenomen essencialment rural i de muntanya, ja que el fet que la noblesa s’urbanitzés va fer que l’oligarquia urbana prengués part en els conflictes al costat de bàndols rurals. Una altre qüestió que es debat en el tema del bandolerisme és la relació entre bandolerisme aristocràtic i la lluita contra l’absolutisme. Aquest i altres temes són encara avui en dia qüestionats.

Particularment he gaudit més llegint el llibre de La Revolta que el de Nyerros i Cadells. El llenguatge utilitzat per Torres és més complexa i la redacció més densa. Surten molts noms i relacions entre personatges que fa que la lectura sigui una mica enrevessada. El llibre d’Elliott és un relat que va avançant poc a poc en el temps. El seu llenguatge és més planer i la redacció més senzilla i amena de llegir. És una història més general i la varietat fa que l’interès per la lectura sigui major.

Cal dir que tots dos autors fan una bona recerca d’informació i seus llibres són d’una gran qualitat i utilitat per historiadors posteriors i per lectors que vulguin ampliar els seus coneixements històrics.