www.portalamat.info
LA REVOLUCIÓ SOCIAL I CULTURAL DEL SEGLE XX
(1945-1990)
Per Xavier Portal Torices
Els
canvis socials i culturals del segle XX: va representar una autèntica revolució?
La
resposta és clarament sí. La segona meitat del segle XX va viure una autèntica
revolució social i cultural, per tres motius: per la velocitat amb la que es
van produir els canvis, per la internacionalització dels mateixos (molt
semblants en tots els continents, en totes les economies i polítiques
capitalistes, comunistes) i finalment pel que representaven, un trencament
radical amb la major part de les formes d’organització social i cultural.
LA
REVOLUCIÓ SOCIAL:
Com
es pot apreciar en el primer esquema és la crisi de dos estaments socials clàssics
el fenomen potser més evident: la desaparició de la pagesia i la crisi de la
classe obrera.
La
pagesia es veu
reduïda a poc més del 10 per cent de la població en només vint anys, i tot i
que aquest fet és molt evident en el món desenvolupat, també és una realitat
en països en vies de desenvolupament i en els països del tercer món (tot i
que les conseqüències no són iguals en uns que als altres). Això suposa una
migració interior cap a les ciutats, i els desenvolupament d’una xarxa de
grans ciutats que necessiten d’un transport públic modern i desenvolupat que
afavoreixi la mobilitat dels treballadors.
Per
altra part, la classe obrera pateix una important crisi no per la pèrdua de pes
específic a la societat, sinó més aviat una crisi interior, una crisi de
consciència causada per dos motius: per la pròpia conjuntura econòmica que fa
viure als treballadors a una certa prosperitat i que fa que els treballadors més
qualificats passin a ser votants de partits més aviat liberals per mantenir la
seva privilegiada situació, i per altra part per la continua privatització de
la vida: el vídeo, la televisió, el telèfon
fa que l’associacionisme i la vida comunitària vagi en clar retrocés.
Un altre factor que va contribuir a aquesta pèrdua de consciència de classe va
ser la immigració d’estrangers al món occidental que suposaven mà d’obra
poc qualificada però que no eren del tot considerats treballadors en igualtat
de condicions pel propi proletariat.
Van
haver-hi dos canvis socials importantíssims que va suposar l’aparició de dos
nous grups: un d’ells els estudiants van tenir una aparició a la societat tan
ràpida com sonada. La generalització de l’ensenyament als nivells secundaris
i després la arribada en massa ala universitat, va provocar en pocs anys
l’aparició d’aquest grup fàcilment mobilitzable, i que per tant va
provocar molt soroll i que en certa manera va estimular als grups d’obrers a
fer reivindicacions que fins ara no s’havien ni plantejat.
Com a conseqüència de l’arribada de les joves a la universitat,
moltes dones hagueren de treballar per compensar els sous del treball infantil
que s’estava eliminant a part de poder pagar els estudis als seus fills.
L’arribada de les dones als estudis superiors també va provocar
l’alliberament de la dona en molts sentits: econòmic, cultural, sexual,
social... Així va reaparèixer el feminisme que va lluitar per col·locar a les
dones en una situació d’igualtat d’oportunitats respecte als homes. El
canvis entre les dones tot i ser ràpids van tenir un procés més lent que en
el cas dels estudiants, però aquests canvis són potser més determinants perquè
ser estudiant és només un període transitori, en canvi les transformacions
socials que tenen que veure amb la dona suposen canvis molt més estructural i
permanents i per aquest motiu una mica més lents.
LA
REVOLUCIÓ CULTURAL:
Aquesta
revolució social va provocar importants canvis cultural que també tenen la
dimensió de revolucionaris.
El
canvi més important és la crisi de la família entesa en el sentit més clàssic.
L’alliberament de la dona és una de les causes, ja que les dones no depenen
dels homes per tenir una independència econòmica, i això va permetre un
augment dels divorcis fins i tot en estats catòlics conservadors com la mateixa
Itàlia. Per tant les famílies monoparentals amb fills es disparen
(fonamentalment dones). En aquesta crisi de la família també tenen importància
les polítiques liberals que van afavorir els valors de l’individualisme que
fomentaven la teoria de la llibertat il·limitada del individu per sobre de
qualsevol problema de valors o judici. Aquesta aposta del liberalisme perquè
l’estat substituís a la família, va tornar-se’n en contra d’ell mateix.
Perquè la família aportava una sèrie de valors com l’hàbit del treball que
l’estat no podia aportar i que per tant acabava per afectar la producció i el
món capitalista.
La
joventut també
va tenir una importància clau en el canvi cultural de la segona meitat del
segle XX. Amb l’arribada dels joves als estudis superiors va començar un
fenomen molt important : la fractura entre les generacions donat que els joves
de vint anys podien saber moltes més coses que els seus pares i per tant no
acceptaven la imposició de les normes dels pares .La internacionalització del
rock, o dels texans, fins i tot al món laboral, són una mostra clara de
l’augment del poder adquisitiu dels joves i per tant de l’extensió de les
modes juvenils. En aquest sentit és important assenyalar les revolucions
juvenils dels setanta, sent la més coneguda la del maig del 68. En elles
l’alliberament sexuals i els consum de drogues suposava sobre tot l’oposició
a tot el que venia donat, però bastant allunyat d’ideologies tot i adoptar
les formes progressistes.
