www.portalamat.info

UTILITARISME vs LIBERALISME

El punt de partida de l’utilitarisme és teleològic, és a dir, planteja com a correcte qualsevol acció que promogui la major quantitat de felicitat o el més gran benestar social a la major quantitat de persones possible. És un plantejament teleològic perquè cerca la fi de les accions.

El plantejament parteix de l’igualitarisme, perquè cada persona val el mateix; de l’empirisme perquè cerca quantificar el benestar com un concepte al que aproximar-se de forma maximitzadora, a més persones amb benestar millor acció.

Jeremy Bentham va portar aquest plantejament empíric a la màxima expressió al parlar de càlcul felicític, entès aquest com la quatitat de felicitat que produeix una determinada acció. Bentham després de passar per una època més il·lustrada va decantar-se per una defensa de la democràcia radical, donat que aquesta expressava els interessos de la majoria i per tant aplicant aquesta trobaríem la major quantitat de benestar en la societat.

John Stuart Mill en canvi, va centrar més la seva cerca del benestar en la qualitat més que en la quantitat. De fet va plantejar un risc de la cerca quantitativa que també va fer Rawls, el perill de la tirania de la majoria i l’opressió de les minories. Mill va plantejar com a solució per això l’educació moral i intel·lectual dels individus perquè aquests fossin més justos. A més també va proposar una sèrie de mesures correctores: els vots plurals (o vots qualificats ponderant el nivell cultural del votant), la representació proporcional de les minories... Mill va derivar en una defensa del socialisme qualificat.

En contraposició a aquest plantejament de l’utilitarisme, el liberalisme va oposar una concepció diferent de l’individu, cada individu és lliure i igual i té els mateixos drets: el món no és només la suma d’individus diferents i l’utilitarisme trepitja els drets fonamentals dels individus.

John Rawls va ser el representant del liberalisme igualitari, que a diferència del liberalisme llibertari parteix del punt de partida de la concepció de la llibertat en un sentit positiu, és a dir, que cada individu és lliure si pot determinar les seves pròpies accions de la manera que cregui convenient.

Rawls inicia la seva critica a l’utilitarisme criticant el punt de partida teleològic d’aquests, segons Rawls allò correcte és anterior a allò que és bo. També critica de l’utlitarisme el fet que no diferencia entre preferències legítimes i preferències il·legítimes. Rawls pretén recuperar el concepte del contracte social, no com una concepció metafísica de l’individu sinó més aviat com un punt de partida per entendre la relació de l’individu amb la societat.

Per Rawls un dels punts claus és el concepte de la justícia com equitat. El concepte de justícia i d’equitat de Rawls van configurar el seu plantejament en diferents esglaons:

·         La societat com un sistema equitatiu de cooperació: els individus han de cooperar entre sí en una relació d’equitat per tal de trobar un avantatge racional per tots.

·         La persona és lliure i igual: les persones són justes quan actuen de forma que els altres ho puguin acceptar i a amés revisen contínuament la concepció d’avantatge que tenen per tal d’adequar-lo als altres, això crea una concepció de l’individu autònom que es governa a sí mateix.

·         És una societat ben ordenada: perquè tothom està disposat a ser just. Evidentment aquest és un concepte ideal.

·         La societat ha d’estar ben estructurada: perquè la societat no és una suma d’individus (en contraposició a l’utilitarisme) ni d’associacions (en contraposició al liberalisme de Nozick), i és per això que les institucions han de ser els defensors de la justícia.

        Un altre concepte clau de Rawls és el justícia distributiva. Rawls, considera que el béns han de ser distribuïts de forma justa. Tothom té dret als béns socials primaris i a posseir-ne quants més millor, però sempre respectant tres principis bàsics:

·          Principi de les llibertats bàsiques (pensament, consciència, associació..), distribuïdes de la mateixa forma per tothom.

·          Principi d’igualtat d’oportunitats per tothom.

·          Principi de la diferència, ja que s’havia de beneficiar als menys avantatjats.

        En aquest sentit proposa el màxim de mínims com un sistema molt més just que el maximització dels utilitaristes. Rawls proposa que el tema de les llibertats bàsiques sempre s’ha de triar la milloer de les pitjors possibles solucions per tal de garantir que tothom accedeixi a un mínim desitjable, el de les llibertats bàsiques. Ara bé, també és cert que Rawls acceptava les desigualtats desitjables raonadament, que són aquelles en les que el grup més desfavorit sent que amb aquella desigualtat es queda millor del que estava tot i que no sigui el principal beneficiat. Podríem dir que Rawls sí que accepta de l’utlitarisme la idea de màxim benestar amb les desigualtats desitjables sempre i quan estiguin garantides les llibertats bàsiques.

Nozick, en canvi,  parteix d’un concepte de llibertat negatiu, sóc lliure en la mesura que ningú no m’oprimeix. Tot i que planteja la teoria de Rawls com un avanç respecte l’utilitarisme criticà d’aquest el seu concepte de justícia distributiva i el principi de diferència perquè aquest últim viola la integritat i la llibertat de les persones, donat que el grup més avantatjat guanyaria més cooperant entre ells que no amb els més desfavorits, llavors obligar-los a col·laborar amb els altres seria atemptar contra la seva llibertat.

El liberalisme llibertari de Nozick planteja com a solució en l’estat mínim i el mercat lliure, i agafa com a exemple l’anarquisme. Aquest estat mínim s’encarregaria de protegir contra la violència, el robatori... però no interferiria en els drets de cada individu.

Per explicar l’origen d’aquest estat mínim Nozick parla de les associacions que d’una forma natural es fan entre les persones per protegir els seus interessos. Això seria una mena d’estat ultramínim, però hi hauria una sèrie de persones independents d’aquestes associacions de les que no podem ignorar els seus drets i que per tant haurem de protegir encara que no estiguin a l’associació, perquè cap entitat té uns drets superiors a un individu.

Així, Nozick parla de tres principis de justía de la titularitat:

·          Principi de justícia de l’adquisició: que explicaria la legitimitat de les apropiacions de propietats.

·          Principi de la justícia de la transferència: que regularia la transmissió de béns entre les persones.

·          Principi  de rectificació: que s’encarregaria de corregir les injustícies del passat.

Així, el mercat lliure és el millor referent de la societat lliure.