www.portalamat.info

VOCABULARI

• Convencional:

Quelcom convencional és allò que s’estableix per costum o per precedents. També es fa servir per parlar d’idees poc originals o acomodatícies. Respecte a la moral, aquest terme es fa servir per parlar de normes, actes o costums majoritàriament acceptats. Quan Kolhberg es refereix a l’estadi convencional del desenvolupament moral ens parla d’aquella etapa en la que la persona accepta les normes morals i les compleix. Però aquesta no és ni molt menys l’ultima etapa del desenvolupament moral. Estar en aquest estadi representa gaudir d’una felicitat gregària.

• Deontològic:

        Deontològic prové del grec (deon-deure, lògic-ciència). Per tant la deontologia és la ciència que estudia o tracta dels deures. Per tant la importància recau en els principis normatius morals no en les conseqüències. Els codis deontològics parteixen d’un principis universals però cada professió té el seu codi deontològic que regeixen de forma d’imperatiu categòric pel desenvolupament de la tasca professional. 

• Descriptivisme

Descriure es representar alguna cosa mitjançant el llenguatge explicant les diferents parts, qualitats o circumstàncies. El descriptivisme assumeix que només pel fet de descriure les coses i la seva relació causa – efecte ja s’està valorant i que per tant no cal valorar les coses en funció del bé o el mal.

• Emotivisme

L’emoció és l’alteració de l’ànim d’una forma intensa i passatgera, agradable o penosa i que es somatitza en certa forma.  Partint d’aquest punt, l’emotivisme faria referència a la descripció dels efectes en l’estat d’ànim compartit per un grup concret en el mateix moment produïts per conceptes ètics.

• Estadi

L’estadi és una etapa o fase d’un procés, d’un desenvolupament o d’una transformació. Els  psicòlegs evolutius han fet servir aquest concepte per descriure les diferents etapes del desenvolupament humà. Així, Piaget (en un sentit ampli) i Kolhberg  (parlant només del desenvolupament moral) l’han fet servir pe explicar les diferents fases per les que passa l’ésser humà abans d’arribar a la maduresa moral.

• Ethos:

Ethos és un mot grec origen del que prové paraula ètica. Els grecs, no obstant, tenien dues formes amb significats una mica diferents: êthos que volia dir caràcter après, y éthos que volia dir hàbit, acte, tendència. Podríem definir per tant l’Ethos com el caràcter que s’aprèn mitjançant els hàbits. Heidegger també referint-se a aquesta qüestió definia l’ethos com el lloc on habita la persona. L’ètica actualment és defineix com la teoria que estudia els actes humans, el bé i el mal críticament.

• Ètica descriptiva

És tal i com ja apunta el terme descriptivisme una ètica que es limita a descriure els fets sense valorar-los perquè la mera descripció ja és una valoració.

• Ètica naturalista

Naturalisme vol dir que centra l’atenció en tot allò que passa d’una forma natural a la natura. Parlant doncs d’ètica seria la idea que la moral seria allò que porta la felicitat a les persones

• Ètica normativa

                  Una norma és una regla que s’ha de seguir, per tant l’ètica normativa el que estudiarà seran les normes morals i recomanar un determinat tipus de comportament en funció d’aquesta ètica normativa.

• Ètica pràctica

L’ètica pràctica és la relació que trobem entre la teoria (ètica normativa) i el llenguatge ètic (metaètica), és per tant el punt més proper a la moral. L’ètica aplicada o ètica pràctica aprla de temes tan actuals com la bioètica (ètica de la vida), l’ètica empresarial, ètica de la ciència i la tecnologia, ètica ambiental, ètica de la informació... 

• Intuïcionisme:

La intuïció és la facultat per entendre les coses sense necessitat de raonament. L’intuïcionisme seria per tant la teoria  que atribueix a la intuïció un paper fonamental en el coneixement.L’intuïcionisme ens parla d’una valors universals ètics que s’escapen de la nostra capacitat de raonament, per tant l’ètica entra en el camp de les creences.

• Metaètica:

Meta vol dir ‘junt a’, ‘més enllà de’, ‘entre’. Per tant la metaètica es referiria a tot allò que va més enllà de l’ètica, és a dir és l’estudi del llenguatge ètic i de l’anàlisi lògic i semàntic dels seus judicis morals.Les quatre posicions bàsiques de la metaètica són: l’intuïcionisme, l’emotivisme, el prescriptivisme i el descriptivisme.

• Moral:

La moral és la ciència que tracta de les accions de la persona respecte al punt de vista de la bondat i la malícia.La diferència i relació entre moral i ètica és la que hi ha entre teoria (ètica) i praxi (moral). Per tant cap de les dues té sentit sense l’altra.

• Motiu:

Un motiu és qualsevol cosa que motiva. Motivar vol dir moure’s, per tant un motiu serien la raó que ens porten a moure’ns, i que per tant és subjectiu.

• Preconvencional:

Pre- vol dir ‘abans de’, per tant preconvencional vol dir abans de la convenció, és a dir abans de les normes, actes o costums majoritàriament acceptats. Aquest concepte es refereix evidentment a l’estadi més primitiu del desenvolupament moral que es dóna en els infants l’estadi motor (lligat a l’experiència immediata i l’estadi egocèntric (on tot passa pel filtre del jo). Aquest estadi comporta un estat de felicitat solitària.  

• Prescriptivisme:

Prescriure és ordenar alguna cosa en termes de dret.  El prescriptivisme se centra en el llenguatge ètic buscant quina és la justificació de les exigències morals.

• Relativisme

Doctrina segons la qual la realitat està mancada d’un substrat permanent i només es fonamenta en la relació entre fenòmens. Per tant hi ha tantes realitats com cultures. Aquesta corrent per tant nega els valors universals. Ha estat força enriquida per l’antropologia i la sociologia.

• Responsabilitat

És la capacitat existent en tot subjecte del dret de reconèixer i acceptar les conseqüències d’un fet propi realitzat amb llibertat. Per tant sota aquesta perspectiva  l’ètica només l’interessarien les conseqüències de les accions i no tant els mitjans.

• Saber pràctic

L’ètica se’ns presenta com un saber pràctic i això agafant el sentit de les paraules ‘saber pràctic’ vol dir que són uns coneixements teòrics que serveixen per actuar d’una forma determinada davant diferents situacions, una ètica per tant lligada a la moral.

• Teleològic

Télos vol dir ‘fi’, per tant teleològic vol dir que estudia les conseqüències finals. Per tant tot el concepte del bé i el mal és en funció de les conseqüències finals que es derivin dels actes. Tot bé ha de tenir un camí per assolir-lo.

• Tolerància

        La tolerància és el respecte a les idees, creences o pràctiques dels altres quan són diferents de les pròpies.

Parlant de raons, la tolerància implica acceptar que l’altre pot tenir raó

• Subjectivisme

        Parlem de subjectivisme quan ens referim a la nostra forma de pensar respecte a un objecte, i no respecte a l’objecte en sí. Així del mateix objecte poden haver-hi diferents vissions i totes igual de correcte o incorrectes. Per tant des de la perspectiva del subjectivisme un raonament és més ètic quan afavoreix a més subjectes.